no, les Humanitats no causen fatiga ni desencís i encara menys ràbia; el que cansa és la immediatesa mig histriònica, el neguit que ens accelera la vida, el fet de gairebé no poder llegir un text per segona vegada i pensar i gaudir i fer com les dones primeres quan decidiren que fora bo explicar contes vora el foc -d'aleshores ençà no hi ha hagut aturador versemblant que capgirés la història-; avui, malgrat tot, onegen draps als balcons de les cases, ens coneixem el nom i la fesomia del rostre
a despit de l'obsessiu i ridícul control remot que en pren nota
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada