a la Sala Polivalent de la Biblioteca de l'Ametlla del Vallès: conferència a càrrec de David Bassa, sota el lema: "Eugeni Xammar, un periodista compromès": va començar amb una frase de Xammar: "Quina fortor, quina fortor de centralisme". Excel·lent, David Bassa.
Els llibres que he publicat - 14+5
- ELS LLIBRES QUE TINC PUBLICATS FINS ARA:
- Rojo Flamingo - PROSA**
- A tall d'aigua - POESIA**
- Cordes - POESIA**
- ***Un botó per cada trau - POESIA **
- ***Weby i el viatge còsmic - infantil - Ed. Beascoa
- *Weby y el viaje cósmico - infantil -Ed Beascoa
- *Weby i els amics repetits - infantil -Ed. Beascoa
- *Weby y los amigos repetidos -infantil -Ed. Beascoa
- *Picuà juga a casa -infantil -Ed. Beascoa
- *Picuá juega en casa -infantil -Ed. Beascoa
- *Picuà juga al jardí -infantil -Ed. Beascoa
- *Picuá juega en el jardín -infantil -Ed. Beascoa
- ***He d'anar-me'n - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
- ***Si es fa fosc - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
- ***I, tanmateix, va ser una nena - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
- ***Marques de trinxera - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
- ***Relats amb CORNÈLIA ABRIL**
- ***Quídam, l'innominable - POESIA
diumenge, 30 de març del 2014
a la biblioteca
divendres, 28 de març del 2014
D.N.I. virtual
- Quant temps fa que navega per la xarxa? Des de 2006, amb intermitències.
- Per què navega? És una bona manera d'aprendre, de divulgar coneixements.
- Quin atribut de la xarxa valora més? La democràcia intel·lectual. Dóna opcions a tothom.
- Quin atribut de la xarxa li sembla malament? Els ports internacionals on, segons sembla, hi van a morir els ardits del joc brut.
- Què milloraria de la xarxa? Suprimiria la possibilitat de ser un anònim. Controlaria i penalitzaria molt fort les suplantacions d'identitat.
- Te un àlies? Ara no, però al començament, si. Jo vaig ser, en diferents etapes, Quark, Fractal, Frac, Liter-a-tres.
- Quantes I.P. te o ha tingut? Sols una. Sempre la mateixa.
- Està o ha estat en un altre moment a Twitter? No.
- Està o ha estat en un altre moment a Linkedin? No.
- Està o ha estat en un altre moment a Facebook? Sí, hi he estat com a Matilde Nuri Espona. Fa temps que he abandonat Facebook.
- Participa en algun fòrum? No, mai.
- Ha participat alguna vegada en un fòrum? Voluntàriament només he participat en el fòrum que un taller de tres mesos de durada, a Escuela de Escritores, oferia als seus alumnes.
- És addicta al mòbil? No.
- Té Whatsapp? No.
- Creu que té addicció virtual? No.
dimarts, 25 de març del 2014
la poètica del pallasso
un poema, encara inèdit, que vaig escriure fa un cert temps, comença així: exemptes d'un nom que les anomeni, les lluites a cobejança es redueixen; recordo ara aquests versos perquè procuro esbandir idees nocives tot escoltant a Tortell Poltrona i les seves reflexions sobre la cobdícia;
segons el diccionari cobejança seria el desig viu i il·lícit de posseir alguna cosa o alguna persona;
penso que de pallasso, així com d'home seriós, poètic, pregon, diàfan o docent, se n'ha de venir de mena; és un do; en canvi, de lladre en pot ser qualsevol que tingui a la punta de la llengua jocs de paraules miraculosos que justifiquin els furts, qualsevol que tingui amics que li validin tot allò que no te perdó;
però m'agrada creure que, en efecte, 'això s'acaba'; que l'ordre establert està canviant; per si quedava algun dubte, deixo també enllaçada la intervenció de la periodista Esther Vivas
segons el diccionari cobejança seria el desig viu i il·lícit de posseir alguna cosa o alguna persona;
penso que de pallasso, així com d'home seriós, poètic, pregon, diàfan o docent, se n'ha de venir de mena; és un do; en canvi, de lladre en pot ser qualsevol que tingui a la punta de la llengua jocs de paraules miraculosos que justifiquin els furts, qualsevol que tingui amics que li validin tot allò que no te perdó;
però m'agrada creure que, en efecte, 'això s'acaba'; que l'ordre establert està canviant; per si quedava algun dubte, deixo també enllaçada la intervenció de la periodista Esther Vivas
som gent pacífica
la història ens empaita o ens acompanya; amb premeditació o amb gesticulació espontània, se'ns emporta, ens porta; per tradició, som un país de voluntaris actius, custodis d'un llegat que estimem: tenim el mar i jardins curulls de roses blanques; som gent pacífica i no ens agrada cridar: entre tots confegim la textura densa al carrer, una frondositat com de bosc creixent fet de cames i de braços i de caps; n'hi haurà prou amb un gest inadequat: posarem mans als elements, mans a les mans
.
.
dimecres, 19 de març del 2014
el meu nom és Catalunya
avui he donat la cara per la independència; a invitació d'una amistat a Facebook he fet un clic damunt del 'M'agrada'; no puc admetre formalment la persecució a la Assemblea Nacional i en cap cas a la persona de Carme Forcadell, de qui sempre recordaré la veu, neta, ferma, encalmada i joiosa sortint dels altaveus que s'havien instal·lat el dia 11 de setembre de 2013 a una rotonda de la carretera de Palafolls, on jo vaig fer el meu tram de Via Catalana;
en un diari suís s'ha publicat recentment un article, aquest, (-aquí en català, tot i que sigui força mal traduït-); impacta la fotografia d'una noia que suposadament ha mort per asfixia degut a la bossa de plàstic que li cobreix el cap i que porta penjat del coll un rètol que resa: 'el meu nom és Catalunya';
també a la mateixa entrevista parla Josep Maria Vila d'Abadal, alcalde de Vic i membre co-fundador de l'Associació de Municipis per a la Independència;
és lamentable aquest allau de ràtzies, evidents o camuflades i en tot cas agressives, que s'està duent a terme contra les Institucions, contra les associacions que representen a la gent, contra la societat civil; però entre tots hem pres una decisió i costarà molt que aquesta vegada la gent es faci enrrere: no hi ha desmoralització, el procés segueix viu gràcies a la força de tots plegats
.
en un diari suís s'ha publicat recentment un article, aquest, (-aquí en català, tot i que sigui força mal traduït-); impacta la fotografia d'una noia que suposadament ha mort per asfixia degut a la bossa de plàstic que li cobreix el cap i que porta penjat del coll un rètol que resa: 'el meu nom és Catalunya';
també a la mateixa entrevista parla Josep Maria Vila d'Abadal, alcalde de Vic i membre co-fundador de l'Associació de Municipis per a la Independència;
és lamentable aquest allau de ràtzies, evidents o camuflades i en tot cas agressives, que s'està duent a terme contra les Institucions, contra les associacions que representen a la gent, contra la societat civil; però entre tots hem pres una decisió i costarà molt que aquesta vegada la gent es faci enrrere: no hi ha desmoralització, el procés segueix viu gràcies a la força de tots plegats
.
diumenge, 16 de març del 2014
dues desgràcies
demoGràcia
meritoGràcia
dissabte, 15 de març del 2014
Supremacia
Defensa't. De què?Amb atacs furibunds.
Contra qui? Coneixes el rostre de l'enemic.
Des que la porta badava, és aquí, fent ombra,
especulant. Et vigila l'esquena. Cenyeix-te.
Posa't en guàrdia. És un guerrer i necessita
brega. Està assedegat de revenja. Trobarà
causes legítimes que justifiquin tot afany de
virulència. Té ganes de sang, llur debilitat.
Protegeix-te. De què? De l'assalt a la propietat.
D'un pacte signat en nom teu, sense la teva firma.
Empunya l'arma. Defensa't. És el diable.
*
Desconec l'origen dels ecos. Tan sols entreveig
una escletxa a les parets on em rebota la veu,
lluny i alhora a prop, aquí, on visc la meva vida
manllevada, a les antípodes del segrest,
gràcies la generositat del donant per a qui
l'entrega a canvi de res s'esdevé hegemonia
.
Contra qui? Coneixes el rostre de l'enemic.
Des que la porta badava, és aquí, fent ombra,
especulant. Et vigila l'esquena. Cenyeix-te.
Posa't en guàrdia. És un guerrer i necessita
brega. Està assedegat de revenja. Trobarà
causes legítimes que justifiquin tot afany de
virulència. Té ganes de sang, llur debilitat.
Protegeix-te. De què? De l'assalt a la propietat.
D'un pacte signat en nom teu, sense la teva firma.
Empunya l'arma. Defensa't. És el diable.
*
Desconec l'origen dels ecos. Tan sols entreveig
una escletxa a les parets on em rebota la veu,
lluny i alhora a prop, aquí, on visc la meva vida
manllevada, a les antípodes del segrest,
gràcies la generositat del donant per a qui
l'entrega a canvi de res s'esdevé hegemonia
.
divendres, 14 de març del 2014
improperis
serem com vulguis, espectre d'espectres
tendresa serem riota descuit o voravia
l'ormeig del teler dues agulles carrilaires
testimonis de vista repujat a la pell
carn de canó deu doll font
serem tres naufragis i una sotsobra
veu i cognoms de qui a pes pels voltants del món sorneja
el rodolament esfereït d'un tempo impracticable
culpables de tot allò que ni tan sols en tenim notícies
tal com som
serem i veurem acréixer en les aigües de correntia
grups de persones integrades en altres grups de persones integrades
el conjunt d'un grup major de persones
mútuament dependents i amb independència
fins l'anonimat
serem
síl·labes biogràfiques que bescanvien contravencions
que permuten plecs i replecs
d'innocent expressió rasposa
flor de cibulet serem flor de tamariu
lenta erupció cutània minut d'arc temerari
un llenç d'aigua dolça entrant a l'oceà
cavall cotoner de nós
serem
dijous, 13 de març del 2014
verament
ens commou llegir explanacions que reclamen decència; un gest concret i signat; estem farts de monòlegs, soliloquis, circumloquis, al·lusions i paraules abundoses que passen de llarg o per damunt de l'assumpte capital i no acaben de posar ordre al desgavell que, entre claudàtors i a posta, provoca el dit de ferro, un dit que prem l'ull aliè i no accepta queixes formals, i avisa: jo tinc més dits a les mans que tu ulls al cos;
nogensmenys, de demostracions d'integritat n'hi ha cada dia, i les prenem totes en consideració;
.
nogensmenys, de demostracions d'integritat n'hi ha cada dia, i les prenem totes en consideració;
.
dimarts, 11 de març del 2014
de/bat ètic
manar
menar
minar
menar
minar
dilluns, 10 de març del 2014
varecs o varegs
avui també fa sol, però semblaria que no ens allunyem dels dies emboirats i que tots nosaltres esdevenim per decret habitants uniformes d'una plana envoltada de muntanyes, éssers de misteri i fugitius de la raó que per comunicar-nos sols podem recórrer als senyals de fum, i, inconscients!, amb aquesta pràctica ancestral encara afegim més boira a la boira...
o no, perquè tot és diàfan i s'entén a la primera i sabem qui som, fills d'un poble
i perquè divendres el professor Enrique Bernárdez, que impartia a la Facultat de Filologia de Barcelona la classe: 'Nibelungos: de la historia a la leyenda y al mito', en la segona edició del Curs d'Extensió Universitària dedicat a literatura islandesa medieval, al món mític de les Sagues Islandeses, repetia amb insistència i èmfasi aquesta expressió: o no, mentre qüestionava durant tres hores el rigor de la ficció i de la realitat històrica, l'adaptació de les narracions al servei de les ideologies, fent comparatives i posant exemples concrets; va emprar l'islandès, l'alemany, el castellà i el català; i, en començar, va fer menció de l'afinitat de les narracions nòrdiques amb la novel·la Solitud, de Víctor Català; un goig
o no, perquè tot és diàfan i s'entén a la primera i sabem qui som, fills d'un poble
i perquè divendres el professor Enrique Bernárdez, que impartia a la Facultat de Filologia de Barcelona la classe: 'Nibelungos: de la historia a la leyenda y al mito', en la segona edició del Curs d'Extensió Universitària dedicat a literatura islandesa medieval, al món mític de les Sagues Islandeses, repetia amb insistència i èmfasi aquesta expressió: o no, mentre qüestionava durant tres hores el rigor de la ficció i de la realitat històrica, l'adaptació de les narracions al servei de les ideologies, fent comparatives i posant exemples concrets; va emprar l'islandès, l'alemany, el castellà i el català; i, en començar, va fer menció de l'afinitat de les narracions nòrdiques amb la novel·la Solitud, de Víctor Català; un goig
dimecres, 5 de març del 2014
Eugeni Xammar
Eugeni Xammar. Seixanta anys d'anar pel món. Converses amb Josep Badia i Moret. Quaderns Crema; ahir llegia el Capítol III: indrets, Ginebra, Berlín; viatges, amistats, Josep Pla, dificultats; Hitler; projectes, traves i personatges força ridículs com ara Emilio Palacios o el seu secretari; una marrada de 1.500 kilòmetres i 10 dies; espionatge, traïcions i el 'vizconde de Cussó', de qui Xammar en diu l'home que havia fet de personatge;
totes les èpoques, totes les problemàtiques tenen per torna el mateix home grotesc, l'individu truculent o ditiràmbic que fa i desfà i reclama atenció i aplaudiments; no obstant això, enguany celebrem l'any Xammar, perquè en tot moment i en tot lloc també hi ha homes que fan i desfan amb ànim de reconduir el curs de la història.
.
totes les èpoques, totes les problemàtiques tenen per torna el mateix home grotesc, l'individu truculent o ditiràmbic que fa i desfà i reclama atenció i aplaudiments; no obstant això, enguany celebrem l'any Xammar, perquè en tot moment i en tot lloc també hi ha homes que fan i desfan amb ànim de reconduir el curs de la història.
.
dimarts, 4 de març del 2014
lliurament
les tiges treuen brosta
de nord a sud i de sud a nord
vora el mar i en terra baixa assolellada
pertot arreu
groc groc
groc groc groc groc
groc groc groc groc
groc
aquells dies il·legibles
seran fil per randa llegibles
si el determini de la gent
posa mans a les mans
i ratifica del text la idea
de nord a sud i de sud a nord
vora el mar i en terra baixa assolellada
pertot arreu
groc groc
groc groc groc groc
groc groc groc groc
groc
aquells dies il·legibles
seran fil per randa llegibles
si el determini de la gent
posa mans a les mans
i ratifica del text la idea
Subscriure's a:
Missatges (Atom)