nosaltres

nos, els altres, els comarques, els locals, amants del pa amb tomàquet i cava; qui ens entenem per iguals; una vegada si no dues hem vençut la mort, i per això no trobem després motius que justifiquin la pressa; vivim a casa nostra, íntims i profanats, d'esquena a l'estupidesa; de ben endins ens neix la pau que ateny al fons de la nostra manera de ser senzills; amb devoció llegim les reflexions de Ponç Pons a El rastre blau de les formigues, i fem un silenci nou, més ric, més profund; qui vol i pot ajudar ajuda; qui vol i pot ser ajudat confia rebre un cop de mà, la peça que falta per completar el puzle
.