com si no fos

                                                                                                    en el record
                             

                                          en silenci
        un gran home ensenya a viure
                   un gran home ensenya a morir
                                                                    en silenci
       anem per feina, deia, no em vinguis amb romanços
                                  ni amb espirals de controvèrsia

ni tan sols esperem rebre explicacions vagues, per a què? tot és prou evident: els pseudo-frenòlegs adoctrinen, les bases obeeixen i nosaltres sentim aquella vergonya vinculada a la discreció: som objecte d'agressió, d'un rar assumpte que no ens identifica, sols ens basteix amb posat d'altre, a estones ens trepana les orelles amb soroll de fal·làcia que proclama un tipus fluix, incontinent, malfadat, epicentre de text, context i pretext

                       com si no fos, anem per feina
                           a un gran home fets i paraula l'avalen

diàleg simbiòtic

de la presentació ahir, a la Biblioteca Tecla Sala, de 'Fils de vidre', de Marta Sempere, Editorial Òmicron; lectura de diàlegs poètics: la poesia sempre de la mà de la poesia: en el cas de 'Fils de vidre', a més, la  imatge de la coberta és una mà, disseny d'Olga Xirinacs, per a qui Marta Sempere va tenir unes paraules de record, agraïment i admiració, que jo comparteixo plenament.

Fragment que l'autora em va proposar, i versió que jo he fet, 'simbiòtica i diferent alhora'; va llegir Carme Rosanas. 

I.

T'escric des del caos -que existeix o no-

sovint imaginat i sobredimensionat.

Des de l'horror que sento, la ràbia, la ira,

l'odi, o no.

Des del penediment de sentir-ne tant,

probablement sense raons.

Des de l'equilibri que procuro,

que intento

i no sempre aconsegueixo.

Des de la independència que defenso

amb tot el meu esforç

i podria qüestionar-se.

Des de la lluna plena que aclapara.

T'escric des de la música i l'aldarull intern

que em provoca,

des de l'alteració i des de l'alternança.

Des del clec de l'encenedor

que podria ser el soroll dels canvis.

Des dels núvols baixos que amaguen estels.

                                                                                  'Empremptes' (fragment) 

                                                                                  Marta Sempere

II.

els núvols baixos amaguen estels

                                          i jo escric

probablement sense raons

amb tot el meu esforç

des de l'alteració que em procura el soroll dels canvis

                     alternança a l'equilibri que intento

                     i no sempre aconsegueixo

escric

          amb independència del caos

          que és la música i l'aldarull que em provoca

des de la lluna plena

            sense penediments

des de l'horror

des de l'odi

des de la ràbia 

                      que no sento

                                        escric

                                                                'Clec de l'encenedor'

                                                                Matilde Nuri

d'una vigatana

de com parlem a Vic se'n sol fer befa, i jo no puc aportar testimoniatge nou a un debat vell i estèril que neix de la falta de tacte, perquè la gent d'Osona, per més que es vulgui, mai no podria parlar amb l'accent propi de Badajoz, Islamabad o Ushuaia; ja el poeta Espriu va liquidar amb jocositat l'absurditat d'aquesta polèmica fent al·lusió a posar la boca com el cul de la gallina; els vigatans no ens confonem amb l'ús del verb ser i del verb estar: diem 'sóc aquí' com diem 'estic aquí', indistintament; tampoc errem quan cultivem plantes en torratxes, ens posem a eixabuirar, mengem pa de pessic i així, en el sentit més pur i genuí d'aquesta terra emboirada, anem fent; tots, aquí, des de fa segles, anem fent; i anem fent amb independència del vot que dipositem a les urnes, inclosos els propis votants dels partits que fan befa d'aquestes qüestions menors i ineludibles; i, vés per on, nosaltres sentim satisfacció quan ens creuem amb Marta Rovira i la seva família tot passejant pels carrers de Vic, tal i com com va succeir dissabte passat, dia del Mercat del Ram; i sentim orgull, perquè sabem qui volem ser, perquè sabem on volem estar, i perquè sabem quina mena de polítics volem que ens representin: els polítics que saben ser i que saben estar
.

breu intenció humorística

sobretot assenyalar bé amb el dit per deixar clara la immanència de les herbes remeieres, el perill que representen; on dormen, on es desvetllen, de quin color tenen la tija o els humors; sobretot assenyalar i refiar-se del dit sàtrapa acusador, confiar que mai no tremoli; però l'edat no perdona i tard o d'hora la vellesa arriba, i quan ve ho fa de ple i no ens retorna sinó a la pensada irònica més aguda, a les paraules d'origen i d'arrel: fill meu, sigues honest
.

tal com sóc

contravenint la dinàmica del bloc, avui publico un document gràfic
tal com sóc i en molt bona companyia: segon 00.18 d'aquest VÍDEO

escarola

cau l'aigua regalada
a raig cau per esclarir els rínxols
          d'una menja tendra que no pesa a l'estómac
                            àpat frugal, ciutat de l'avenir
                    no passarem aquí gana
                     vivim al dia, el dia
                    que precedeix a la nit
                           el dia normal
                              nostrat