Els llibres que he publicat - 14+5

  • ELS LLIBRES QUE TINC PUBLICATS FINS ARA:
  • Rojo Flamingo - PROSA**
  • A tall d'aigua - POESIA**
  • Cordes - POESIA**
  • ***Un botó per cada trau - POESIA **
  • ***Weby i el viatge còsmic - infantil - Ed. Beascoa
  • *Weby y el viaje cósmico - infantil -Ed Beascoa
  • *Weby i els amics repetits - infantil -Ed. Beascoa
  • *Weby y los amigos repetidos -infantil -Ed. Beascoa
  • *Picuà juga a casa -infantil -Ed. Beascoa
  • *Picuá juega en casa -infantil -Ed. Beascoa
  • *Picuà juga al jardí -infantil -Ed. Beascoa
  • *Picuá juega en el jardín -infantil -Ed. Beascoa
  • ***He d'anar-me'n - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
  • ***Si es fa fosc - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
  • ***I, tanmateix, va ser una nena - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
  • ***Marques de trinxera - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
  • ***Relats amb CORNÈLIA ABRIL**
  • ***Quídam, l'innominable - POESIA

dimecres, 13 de maig del 2015

el rellotge marca l'hora en punt

tinc sensacions de final de curs; potser a causa d'aquest inesperat flagell de calor, tal vegada per haver posat el punt i final a una feina llargament ajornada; que després d'anys i panys tres llibres més habitin avui la terra, i que els tres siguin de la meva autoria, hauria de ser anecdòtic per a la literatura, però en canvi no deixa de ser una notícia important no només per a mi, sinó també per a les persones que han mantingut íntegra la confiança en el projecte; jo ho visc amb emoció continguda, em permeto reviure els moments essencials i agradables d'un procés que ha resultat força complicat i en algunes fases fins i tot dolorós; i per això rebutjo malbaratar-ne un bri de la seva naturalesa, una naturalesa de somni que alimentava l'aparença de futura possibilitat; escriure és un privilegi; llegir, una opció; saber estar satisfets de la feina feta, una opció de privilegi
.


6 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Saber estar satisfets de la feina feta és molt important. Cal mantenir les il·lusions i aquesta mena de privilegis...

...iescaig ha dit...

Bé, veig que s'entén!! les meves paraules no t'han fet disparar la imaginació cap a alguna cosa estrambòtica; en tens prou amb el sentit del post
apa, ens veiem!

Olga Xirinacs ha dit...

em pensava que havia fet un comentari a aquesta entrada...
I tant, si té importància: són les pedres del teu fonament i, com a tals, et sostenen. Felicitats.

Helena Bonals ha dit...

Felicitats!
Jo encara tinc molt poc publicat, només algun poema.

Teresa Duch ha dit...

Mati, un post molt ben escrit ple d'emocions i sentiments, però va, va, que ja en toca un altre, no?

... i escaig ha dit...

Gràcies, amigues!

Olga, les primeres pedres em sostenen, sí, és ben bé així!

Helena, jo també tinc més anys; tot arriba al seu temps,

Teresa, tinc alguna cosa que s'està mig acabant de coure al forn...

m'agrada rebre la vostra visita, ;)