dilluns, 11 de maig de 2015

feliç dia d'aniversari per a OLGA XIRINACS



Estimada Olga Xirinacs, 

MOLTES FELICITATS!!!

a la pàgina 37 del llibre 'Música de Cambra', Edicions Destino-El Trident, 1995 escrius: "Quina música triaré per al meu dia d'aniversari? Potser el lied "Anant amb tu", de Bach."

                                                        és magnífica, aquesta versió, t'agrada?


tot just al paràgraf anterior, pàgina 36, també a 'Música de Cambra', escrius: "Però els cavalls eren la meva passió. Mai no vaig voler nines, i només tenia ulls per als cavalls, que m'obsedien. Quan esquilaven al carrer el cavall gris de cal Fonollet, jo sortia a recollir flocs de crinera per fer-me'n una mena de reliquiari." 

he pensat que potser veure aquesta fotografia -tot i que no és gaire clara-, et podria fer gràcia; jo tinc disset o divuit anys i aquest és el meu cavall gris;



et dic, encara emocionada, que 'Música de Cambra' m'acompanyarà sempre; l'he llegit amb plaer singular, he gaudit des de la primera paraula fins la darrera, fent moltes pauses: penso que el text ho demana o els meu bioritmes, és igual, la qüestió és que n'he fet una lectura reposada i que hi he trobat plenitud i gaudi; 



voldria acabar aquesta celebració literària i d'amistat amb un tema que a les teves mans es converteix en joia: un bodegó; he anat al teu blog a 'rescatar' un post que em va impressionar perquè ho té tot: pensament, familiaritat, erudició, senzillesa, poesia, musicalitat, mestratge, orientació, pintura, piano, intenció... 

llegim les teves paraules i admirem la fotografia:




GLAÇ CÀLID

GLAÇ CÀLID
*
16-2-15
*
Sobre el piano càlid, de fusta antiga, poso la preciosa copa que un artista ha glaçat per a satisfacció de qui la contempli. La copa ens la van portar Valentí Xirinacs i la seva dona Montserrat, que llavors vivien al Prat. Valentí és mort, però la copa conté algun matís de la seva conversa, ara ja glaçada.
Dissabte hi vam servir un esplèndid raïm, amb una veladura que el fa semblar glaçat. He buscat informació sobre raïms per donar-hi nom, i el que més s’hi assembla és la varietat Queen.
La contemplació de les petites coses fa allò que Rilke en diu felicitats menudes. ¿Ens agrada contemplar una pintura, la composició d’una natura morta amb la disposició harmoniosa dels objectes? Ens la podem fer a casa mateix.
La fotògrafa Maria Teresa Fonoll ha retratat unes natures mortes dignes de ser admirades i recordades: una sèrie en blanc i una sèrie en foscos. La blanca excel·leix: teixits, copes, fruita, peix, vaixella. Un goig per als ulls. Si les felicitats són menudes, podem tenir una certa seguretat que es conservin senceres. Les grans solen esquerdar-se fàcilment.
*
Foto d’OX  

t'estima

mati

2 comentaris:

fanal blau ha dit...

I tant que l'estimem!
Em sumo a l'homenatge.
Per molts anys, estimada Olga.

Montse ha dit...

Molt bon homenatge, Mati! Estic amb tu (i molta gent està amb nosaltres)