Els llibres que he publicat - 14+5

  • ELS LLIBRES QUE TINC PUBLICATS FINS ARA:
  • Rojo Flamingo - PROSA**
  • A tall d'aigua - POESIA**
  • Cordes - POESIA**
  • ***Un botó per cada trau - POESIA **
  • ***Weby i el viatge còsmic - infantil - Ed. Beascoa
  • *Weby y el viaje cósmico - infantil -Ed Beascoa
  • *Weby i els amics repetits - infantil -Ed. Beascoa
  • *Weby y los amigos repetidos -infantil -Ed. Beascoa
  • *Picuà juga a casa -infantil -Ed. Beascoa
  • *Picuá juega en casa -infantil -Ed. Beascoa
  • *Picuà juga al jardí -infantil -Ed. Beascoa
  • *Picuá juega en el jardín -infantil -Ed. Beascoa
  • ***He d'anar-me'n - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
  • ***Si es fa fosc - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
  • ***I, tanmateix, va ser una nena - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
  • ***Marques de trinxera - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
  • ***Relats amb CORNÈLIA ABRIL**
  • ***Quídam, l'innominable - POESIA

dimecres, 11 de novembre del 2015

la meva ànima cornèlia a La vida breu

dimarts, 10 de novembre de 2015

          Els nou dits de l'ànima reflexiva


Il·lustració de Carmen Sanzsoto



De les vuit ànimes de Cornèlia Abril, n’hi ha una de reflexiva i podríem dir que Matilde Nuri i Espona se l’ha guanyada a pols. El seu relat «Amputació digital» és una profunda reflexió sobre què representa per a una pianista la pèrdua d’un dit. El de menys és que la protagonista sigui pianista i que el que li manqui sigui un dit. Es tracta d’una excusa per parlar de la pèrdua, perquè una pèrdua pot trastocar-nos la vida. De nosaltres dependrà entomar-la, amorosir la ràbia i el dolor per superar-la. L’autora, òptica de professió, té al seu favor saber esguardar de manera força peculiar l’objecte de la seva observació. I sense una bona observació prèvia, qualsevol reflexió tindria poc valor.
Matilde Nuri es confessa autodidacta, diu que aquest fet atorga a la seva escriptura un ritme lent. Tot i ser lent, té publicats dos poemaris, una novel·la, llibres per a infants, prepara una nova novel·la i és una bloguera activa.
No sabem del cert si quan diu que fa puzles es refereix a l’autora, a l’ànima reflexiva o a totes dues. L’explicació del gust pels puzles ja obliga a una reflexió: «Faig puzles perquè es comencen a fer per la vora, amb les peces que tenen un cantó recte. Posades en renglera conformen un rectangle. Un rectangle crea el marc, i contingut omple el buit. Com quan reflexionem».
Aquí us deixo un petit fragment del seu relat, titulat «Amputació digital»:
En tot cas, els canvis afegits a darrera hora fan del concert una peça poc favorable per a una solista com jo. Segons apreciació del director, i per eludir mals pitjors, fóra recomanable que jo m’inscrivís al cor, per cantar com canten les cantaires, ocupar plaça de corista i cedir el meu lloc de pianista a un intèrpret plenament capacitat.
Jo callo. Silenci és menyspreu. Tinc el desdeny al palmell d’una mà mancada d’un dit. Quan toco, ensenyo l’amputació avergonyida; mancances, insuficiència. Tinc nou dits i dues mans, i el dany accidental no m’amoïna. Al contrari, m’estimu­la, em fa prosperar com a intèrpret.

...i escaig, el blog de Matilde Nuri

 LA VIDA BREU - CLICA AQUÍ
.