poema i cita - Seamus Heaney

ALLÍ, DE REPENTE
de Seamus Heaney


Una fría puesta, una nidada, casi escondida
Entre el mantillo del otoño pasado, pero sabía yo,
Por falta de brillo y la quietud, que estaba podrida.
Convertido en sudor fúnebre el rocío de la mañana
Que no hacía brillar las cáscaras, sino que las humedecía,
Estaba agachado en la húmeda hierba
Junto al seto, adorando el nido,
Madrugador, dedicado a meter mano en los nidos
Y habituado a hallar cálidos huevos. En su lugar,
Esta inesperada bolita polar,
Este estigma, este frío de piedra redonda del amanecer
En mi humillada mano derecha, prueba indiscutible,
De repente, de lo que allí conspiraba para abortar
La materia en su enfrentamiento planetario.

relectures

després de cada Diada torno a llegir els escrits d'anys anteriors, i comprovo opinió, respostes, emocions, emplaçaments, encerts
avui recupero una entrada de l'any 2014, l'altra del 2015

dissabte, 25 d’octubre de 2014

amb nitidesa, entre tots

No prendrem mal. Encara sabem qui som.
Amics dels nostres amics, confiem en l'amistat, del tot hi confiem.
I en la poesia. Entesa com un comportament, una actitud.

Ens esperona viure el moment històric del 2014. I encara més ens esperona pensar el futur, la societat nova que junts anirem construint.
Ho hem de fer amb nitidesa. De manera que els elements tòxics no hi tinguin cabuda.

Haurem de fer-ho entre tots. I gaudir-ne plegats. Perquè s'ho val.

dilluns, 14 de setembre de 2015

setembre

penso que haurem de començar a aprendre a reconèixer sentiments nous, emocions molt vives; un estar satisfets de la feina feta, de l'aguant que hem tingut, de les lluites compartides i que ja ens aporten alguna victòria i no menor precisament;

com hem crescut! persones i societat, tots ens hem fet grans;

al capdavall, el patiment i la comprensió mútua que ens regalem ens agermana més sàviament que no ho faria la genètica; hi ha moments que no puc dir ni bufa; hi ha moments que no em sé acabar tot l'impuls de fer que m'empeny, la força vital;

i no perdo mai de vista que som protagonistes anònims i vivents d'aquest setembre de 2015;

sí sí

11 setembre'17

Carisma

Llegint els intercanvis de paraules que aquests dies es troben a les xarxes socials recordo la visita al Museu dels Escriptors, a Dublín. Una casa d'estil irlandès: totxana roja, porta blanca, petitona i ben acollidora. A l'interior hi ha una cambra amb les fotografies del rostre d'uns quants autors, a peu de quadre, unes frases, que avui serien tuits, i no precisament elogiosos des de la Irlanda rural cap a la privilegiada noble Anglaterra, i viceversa.

Perquè es veu que això d'anar pel món insultant s'adiu força amb la gent que es dedica a escriure. Afinar la ploma, vindria a ser, oi? Però, en canvi, a mi m'atrau tot just el contrari. Em sento bé en la companyia de persones respectuoses, que saben dir sis-plau o gràcies, et veig i et reconec, i totes les frases d'aquesta naturalesa que podem imaginar.

Amb el temps, m'he anat trobant amb una constant: de totes les persones que he conegut i tractat, només les que son  més intel·ligents m'han fer sentir intel·ligent a mi. M'han mostrat la seva visió particular dels assumptes de la vida i de la professió. En general, el gaudi absolut l'he trobat en la companyia de persones que al seu torn han conegut el plaer en la feina, en el hobby, en la manera d'anar fent, en l'amistat.
Tarannà, se'n diu, d'això. Temperament , i també carisma. El denominador comú en totes elles ha estat el comportament ètic, una honorabilitat certa, el respecte per l'alteritat.

No fa gaire he escrit en algun lloc que els estrategs de despatx s'equivoquen quan actuen com si tothom acceptés la guerra. No. La guerra només justifica la mentalitat bel·ligerant. O el seu derivat, el poder econòmic. Res més.
La pau és un privilegi que cal guanyar i al qual tenim accés tots, si volem. Sense necessitat d'afinar res. Sense forçar. Tal qual som
.

Si es fa fosc, de Cornèlia Abril

dimarts, dia 12, l'endemà de l'11

John Ashbery

SONETO: MÁS DE LO MISMO
Pág. 161


Prueba a evitar el patrón evitado,
el patrón de evitar. No es tan fácil como parece:
afanosa la espina sale a flote
desde el pez para volverse parqué. O lo que venga bien.
Nuevas fractales claman por ser idénticas
a sus hermanas. Lo logra la mitad. Las otras
acaban siendo los estampados de flores provenzales que creó
algún adormilado pero ingenioso
tejedor a mediados del siglo dieciocho,
y no habían cobrado vida nunca hasta ahora.

Practicar una escala es parecido: siempre distinta y nunca la misma.

No preguntes por qué hacemos estas cosas, sino por qué les hallamos sentido.

Pregúntaselo al cuco clavado en pleno vuelo
entre la pagoda y la cueva rococó del ermitaño. Puede que te lo diga.




POR DÓNDE VAGARÉ
John Ashbery

Lumen 2006

una opinió doble

"Es un hecho demostrado que nuestra imaginación permanece libre incluso en condiciones de privación de libertad".


"El apoyo estatal a la literatura es la forma estatalmente encubierta de la liquidación estatal de la literatura".


Imre Kertész

Todorov i la vocació de la memòria

MEMORIA DEL MAL, TENTACIÓN DEL BIEN - Indagación sobre el siglo XX
Tzvetan Todorov - Ediciones Península - HCS - Año 2002


(...) Prohibimos a todos nuestros súbditos de cualquier estado y calidad que sean, renovar su memoria..."
    Más cerca de nosotros, en 1881, Paul Déoulède, fundador de la Liga de los Patriotas y militarista convencido, clama, con un espíritu opuesto:
 
                                 Sé de algunos que creen que el odio se apacigua:
                                 ¡No, no!, el olvido no entra en nuestros corazones.

Así allana el camino para la carnicería de Verdún. Sin saberlo, confirmaba con sus palabras una fórmula de Plutarco según la cual la política se define como lo que arrebata al odio su carácter etereno; dicho de otro modo, lo que subordina el pasado al presente.
-pág.204 - Vocación de la memoria -

:::


Ahora bien, la diferencia entre justicia y venganza es doble. En primer lugar, la venganza consiste en responder a un acto individual con otro acto individual, comparable en principio: mataste a mi hijo, yo mataré al tuyo. La justicia, en cambio, confronta el acto individual a la generalidad de la ley; el anonimato de los justicieros (policías o magistrados) se opone a la identidad singular del vengador. La venganza, como el perdón, es personal; la justicia no lo es, la ley no conoce individuos.
(...) El acto de justicia repara la ruptura del orden social, confirma la validez de la ley (escrita o, como en los crímenes contra la humanidad, no escrita) y, por lo tanto, el propio orden social; no compensa necesariamente la ofensa sufrida por el individuo. Lo importante desde este punto de vista no es que la justicia sea más o menos severa, sino que sea.
-pág.206 - Vocación de la memoria -

lectures

reflexions breus després de fer un tomb pel clavegueram: no em ve d'ahir, sinó de més lluny, la impressió que passen coses alienes a la voluntat de la gent; a tots nivells, personal i col·lectiu, a vegades puntuals, fins a l'extrem de que aquestes coses poden arribar a ser invisibles a la percepció: és trist que, com a individuo, tinguis coneixement d'allò que t'estan fent des de fora, i en canvi hagis d'admetre que no ho pots rebatre ni demostrar perquè la tirallonga de dificultats a l'hora de desfer nusos comença en la primera baula: no convé! out! però la situació continua invariablement com qui segueix les instruccions d'un joc pervers: que passin coses enllà del domini propi, sota control remot, algú que ens ha estat inventant el passat, ens intervindrà el present i ens projectarà el futur: així ha de ser; caram! 

suposo que algun dia en sabrem més, de tot plegat, del gal mediàtic, de quin paper han jugat els actors coneguts i amb responsabilitat en aquest moment històric, no tant com a creadors d'opinió pública sinó com a interventors directes en el relat general, i, perquè no queda a nivell d'anècdota ni en mans de l'histrionisme d'uns adolescents perpetus, és gravíssim, sobretot quan hi ha una intenció concreta, i encara més si s'acaba demostrant que es mouen els fils des de les estructures d'estat i nosaltres som els seus putxinel·lis reduïts a la llar
.

impunitat

Tebin

puzle

ja he acabat el puzle, costava una mica encaixar algunes peces

Si es fa fosc - a Manresa

Per celebrar el Cap de Setmana dels Museus al Museu de la Tècnica de Manresa farem:

1. Un tast de literatura. El grup literari Cornelia Abril ens presenten el llibre “Si es fa fosc” un recull de contes, amb pròleg d’Olga Xirinacs.
2. Un tast de tècnica i indústria. Veurem l’exposició de la Cinteria amb una mirada diferent.
3. Un tast de vins. Els Cellers Artium i Mas de Sant Iscle, que ens portaran una mostra dels seus cellers.
També podrem gaudir d’una petita exposició de la il·lustradora del llibre, la pintora C. Sanzsoto.

Cornèlia Abril convida a tothom que hi vulgui asistir

#OlgaXirinacs81aniversari

estimada, sempre estimadíssima Olga, bon dia i per molts anys

11 maig 2017

Poema del bon matí - Olga Xirinacs

Poema del bon matí,

el de les coses petites,

la paraula que comença

i també el primer somriure,

i l'olor del pa calent

i l'aigua que raja fresca

que va desvetllant els somnis

i els pensaments que floreixen.

Poema del bon matí

que busca l'amor i el troba,

que no s'espanta del dia

perquè l'hora encara és jove.

Avui neix una claror

que ahir encara no sabia:

té necessitat de tot

i ho demana sense mida.

És un començar en no res

i estrenar les mans tan vives

i uns llavis que mai no es cansen

de besar la pell tan fina.

Amor, si el carrer és glaçat

i cap ocell no et desperta,

no deixis entrar la por,

no l'escoltis! Que no és certa.

Cal desvetllar tots els somnis

i renovar l'esperança,

deixar el malson i l'angoixa:

no oblidem que la nit passa. 

Poema del bon matí,

el de les coses petites,

que s'acabarà i que torna,

que ens porta el goig i ens fa lliures.

demà, Cornèlia Abril presenta SI ES FA FOSC

dues fotografies

Foto: J.S.G. -gràcies!

Foto: J.S.G. -gràcies!

dues imatges de la vetllada, divendres passat
a l'Ateneu d'Arenys de Mar: recito 'Pensaments simples', de Teresa d'Arenys, i dic el meu breu 'Negació'

al Facebook de Cornèlia Abril trobareu més fotografies

Blues & Words

Obra poètica, de Teresa d'Arenys

PENSAMENTS SIMPLES, 1985

Mediterrània

Diu que envellíreu

dintre la mar pregona,

déus, i la vostra

perenne adolescència

abandona les cales.

.

recordatori - poca broma

divendres, 23 de setembre de 2016

tancant cercles

ENCOBRIMENT   [de encobrir]   m 1 1 Acció d'encobrir;      2  l'efecte.    2 DR PEN Forma de participació en un delicte amb actes posteriors a la seva consumació que té per finalitat d'impedir el descobriment o la captura del criminal i ajudar-lo a aprofitar-se dels efectes del delicte.

BLUES & WORDS

9-N Som Tots

Confirmació d'assistència Les urnes no es jutgen. El 6 de febrer, defensem la democràcia. Hola MATILDE , La teva inscripció al suport al judici del 9N ja ha estat confirmada. No cal que facis res més! En defensa de la democràcia 9-N Som Tots

sense exèrcit (febrer'14)

dimarts, 25 de febrer de 2014

sense exèrcit

avui és un home jove qui parla mirant a la càmera, vesteix anorac blau i s'abriga el cap amb una gorra de llana: no lluitem als carrers ni els companys han mort per beneficiar als mateixos de fa vint anys, volem que ens representi gent nova; el clam neix de l'absurditat extrema en que causa i part i acusació i defensa coincideixen en una mateixa figura retòrica que s'ofereix a la contemplació intel·lectual; fa feredat; necessitem gent nova, diu l'home; i pensem: prou endogàmia; i tot d'una sentim gratitud pels mestres de debò, els mestres que posen a les coses el nom concret que les anomena, que fomenten en l'altre la facultat de pensar per sí o la capacitat d'imaginar ja no les emboscades mortals que es perpetren en els carrerons sense sortida de la demagògia, sinó boscs i muntanya alta, turons coronats per ermites o castells, rius que travessen fondalades, planúries amb cases pairals i masoveries i famílies que volen viure a pagès i menar el bestiar i cultivar la terra i al seu torn ensenyar als seus fills i a tothom que ho vulgui saber el nom dels arbres i dels animals i de les herbes i de les flors, tan vàlid a les zones rurals com a ciutat, amb el convenciment de que una persona que coneix l'espai on viu serà l'escull eficaç en el territori; el guardià impenitent que haurà de garantir la pau en un país sense exèrcit

...i anar fent

DE L'ART DE LA PODA


pels ràpids de la vida
a peu de nuesa dels objectes
l'ombra dosifica el cos
i una solemne fosquedat
determina condició i rang: jo
  sempre jo i només jo
 antítesi de l'arbre de lleves



del recull A TALL D'AIGUA
Copyright - Matilde Nuri i Espona - any 2013

dignitat i decència

tinc molt clar què estic fent l'any 2017 i on sóc 
Gràcies, President Puigdemont, per pronunciar ahir aquestes dues paraules juntes: DIGNE I DECENT, i també gràcies per l'esperança

*

Paraules de C. Puigdemont, ahir, al Teatre Romea:

"L’any 2017 no serà un any corrent. És l’any pel qual ens hem estat preparant, hem sortit de casa, ens hem fet voluntaris, o hem hagut de convèncer algú que no ho veia clar. Aquest és l’any pel qual alguns anàvem al Fossar de les Moreres durant tants anys, o defensàvem l’estatut, o ens vam manifestar contra la sentència l’any 2010. Si voleu, afegiu-hi els avantpassats, els néts, els refugiats que vindran. Perquè l’any 2017 és l’any pel qual ens hem estat preparant. L’any 2017 és l’any. En el futur haurem de saber i recordar què fèiem el 2017. Les generacions futures ens ho preguntaran sovint. On eres, tu, l’any 2017? On eres, avi? No és un any convencional, ni corrent. L’any 2017 acaba un procés i comença una era. L’era d’una Catalunya lliure. Ens toca dir-ho sense adjectius ni condicionants: una Catalunya rotundament lliure. Més pròspera i justa amb els seus fills i filles. Més solidària amb el món. I això no depèn de mi, no només depèn de mi, sinó de tots nosaltres. De nosaltres, que tenim un dels propòsits més bells: procurar un futur digne i decent per a la gent."

-